CERCADOR
HOME > ACTUALITAT > Jornada de Competitivitat en Biotecnologia

Jornada de Competitivitat en Biotecnologia

16/11/2023
El passat 10 de novembre, IQS va acollir la jornada “R+D+I, factors de competitivitat en Biotecnologia”, que va reunir a destacats professionals d’empreses del sector i experts en aquesta àrea del coneixement.

Jornada de Competitividad en Biotecnología

El passat 10 de novembre, IQS va acollir la jornada “R+D+I, factors de competitivitat en Biotecnologia”, organitzada per la divisió IQS Tech Transfer. La trobada va reunir a destacats professionals d’empreses del sector i experts en l’àmbit de la Biotecnologia, una ciència que està sent essencial per oferir solucions als problemes de la nostra societat en àrees com la salut, la cosmètica, l’alimentació, els combustibles o la protecció mediambiental, entre molts d’altres, sumat al seu paper fonamental en el desenvolupament i l’evolució de diversos sectors empresarials.

La jornada va ser inaugurada pel Dr. Salvador Borrós, director general d’IQS, qui va destacar l’explosió actual de les àrees biotecnològiques i el creixent interès en el desenvolupament de processos relacionats amb aquestes. “La Biotecnologia és una de les grans apostes d’IQS, on volem impulsar i aconseguir una gran capacitat de recerca en aquest àmbit”, va apuntar el Dr. Borrós, qui també va destacar la necessitat de disposar de recursos suficients per aconseguir, des de les universitats i els centres de recerca, “formar professionals amb talent i coneixement per poder innovar i fer arribar la innovació al mercat”.

L’esdeveniment es va estructurar entorn de cinc ponències, basades en diferents àmbits d’experiència, tant d’universitats com d’empreses. La primera va estar a càrrec del Dr. Francesc Gòdia, catedràtic d’Enginyeria Química, investigador del Grup de Bioenginyeria i Biocatàlisi Aplicada de la UAB, i vicepresident de la European Federation of Biotechnology. El Dr. Gòdia va oferir una visió general de la Biotecnologia com “ciència multidisciplinària basada en el coneixement”, amb exemples d’aplicació com són les vacunes d’mRNA, l’edició gènica, l’evolució dirigida d’enzims o la medicina de precisió, entre molts d’altres. També va incloure altres àmbits on la biotecnologia esdevé un factor clau, com és el necessari desenvolupament sostenible amb una població mundial en continus creixement, o el gran repte de la indústria química de transformar els seus processos productius. “Sense coneixement no hi ha ni innovació ni transformació”, va afirmar el Dr. Gòdia, qui també va esmentar la necessitat d’establir clústers per tal que les grans empreses puguin portar la innovació al mercat.

La Dra. Noemí Serra, R&D director Medicated Skin Care de LETI Pharma, va mostrar com la biotecnologia ha revolucionat i innovat el món de la cura de la pell. Els productes naturals han experimentat una gran transformació, en gran part deguda a les aportacions de la biotech, amb l’obtenció de productes avançats i personalitzats, que constitueixen el futur del món de la cosmètica. “Després de l’eficàcia, la naturalitat és la segona característica més demandada pels consumidors”, va dir la Dra. Serra, amb exemples de diversos productes com pèptids, cèl·lules mare vegetals, probiòtics, etc., que s’estan utilitzant actualment en les formulacions cosmètiques.

El Dr. Antoni Planas, professor catedràtic i director del Laboratori de Bioquímica del Departament de Bioenginyeria d’IQS, va presentar alguns dels exemples de la recerca aplicada que duen a terme en el Grup de Química Biològica i Biotecnològica – GQBB en les àrees de la bio-catàlisi i de l’enginyeria metabòlica. “Volem arribar des del gen al producte mitjançant dues vies: la catàlisi enzimàtica, per una banda, i les factories cel·lulars per una altra”, va explicar el Dr. Planas, qui va presentar alguns exemples de totes dues vies. En el cas de la biocatàlisi, va parlar del projecte d’obtenció per via enzimàtica de HMOs presents en la llet materna, per ser afegits com a suplements en llets maternitzades, i de l’obtenció d’oligosacàrids de quitosà parcialment acetilatspaCOS, estimulants del sistema immunitari i amb aplicació com a nutricèutics. En el cas de l’enginyeria metabòlica, el Dr. Planas va presentar les línies de recerca sobre obtenció de glicolípids i d’obtenció de biosurfactants – ramnolipids, a partir de microalgues.

Des de l’empresa Repsol, la Dra. M. del Mar González Barroso, Technical Advisor in Biotechnology – Deep Technologies, va fer una presentació del model integrat d’innovació d’aquesta empresa, des del coneixement intern sumat a la col·laboració amb universitats, centres de R+D, startups, etc. La unitat ‘Deep Technologies’, a la qual pertany la Dra. González, és on s’identifiquen noves tecnologies i aproximacions científiques per al desenvolupament de nous productes, des de sis plataformes tecnològiques que inclouen àrees com l’òhmica, processos microbiològics i bio enzimàtics, entre d’altres, tots ells amb l’objectiu d’obtenir processos industrials baixos en carboni i orientats a l’economia circular.

Finalment, el Dr. Pau Vila, CEO de BioSystems, va aportar la seva experiència en “anar més enllà del producte” i el seu camí per dur la innovació fins al mercat. Pel Dr. Vila, “la innovació consta de cinc ingredients fonamentals: la col·laboració, conèixer les necessitats del client, tenir un propòsit i un focus per arribar a mercat, escoltar activament i adaptar-se al canvi”. Van presentar tres exemples de solucions que ofereix Biosystems en funció de les necessitats dels seus clients: una plataforma d’anàlisis espectrofotomètriques pel sector del vi, la millora d’una plataforma d’anàlisi de processos fermentatius i un innovador reactiu per l’anàlisi de gluten. Totes tres solucions van ser posades al mercat seguint la recepta anterior.

La jornada es va tancar amb una taula rodona moderada per la Dra. Núria Vallmitjana, directora d’IQS Tech Transfer, qui va incidir de nou en la necessària col·laboració entre universitats i empreses per tal de poder avançar i innovar, amb la pregunta als ponents sobre “què esperaven des de les empreses de la col·laboració amb universitats”. Conceptes com establir relacions win-win, agilitzar el concepte d’expert i apropar-se als clients, establir una bona gestió dels projectes, així com realitzar una recerca orientada, amb un equilibri adequat entre nodrir el coneixement i dur-lo a l’aplicació, van ser alguns dels aspectes que van sorgir en el debat. “Quan s’aconsegueix la connexió entre els membres dels equips d’investigadors de l’empresa i la universitat, aquests funcionen com un de sol i durant molt de temps”, va afirmar la Dra. Vallmitjana.