Entrevista a la Dra. Maria Auset, especialista en Ciències de l’Aigua

És un fet real que Catalunya està immersa actualment en un episodi de sequera prolongada, després de molts mesos sense precipitacions abundants en la major part del territori. Aquesta situació ens pot encaminar a l’escassetat d’aigua, fruit del dèficit de recursos hídrics existents i d’una demanda molt propera a la disponibilitat natural, tant d’aigües superficials – rius i embassaments – com subterrànies – aqüífers –, que haurien de poder garantir les demandes totals d’aigua (urbanes, agrícoles, ambientals i industrials).

Parlem dels problemes actuals relacionats amb l’aigua i la manca de pluges amb la Dra. Maria Auset, doctora en Farmàcia i en Ciències de l’Aigua i investigadora del grup de recerca GESPA – Grup d’Enginyeria i Simulació de Processos Ambientals d’IQS School of Engineering.

Podem explicar d’alguna manera aquesta situació de sequera en la qual es troba Catalunya? Podem atribuir-la al canvi climàtic?

Hi ha molts factors que hi conflueixen. El nostre territori està condicionat pel clima mediterrani, que es caracteritza per pluges irregulars d’elevada variabilitat, alternades amb cicles de sequera recurrents. En els darrers anys, s’han viscut diversos episodis de sequera. Però el problema que tenim ara és realment el de l’abastiment, perquè les conques internes –gestionades per l’Agència Catalana de l’Aigua – són les que tenen menys reserves d’aigua, essent on viu més població i, per tant, on hi ha més demanda.

Aquesta situació pot comportar un dèficit estructural d’aigua, cada cop més evident. No és només un problema d’increment de temperatures i d’absència de precipitacions (que podem associar al canvi climàtic), hi ha altres causes, com per exemple els canvis en els usos del sòl.

“El dèficit estructural de l’aigua no és només un problema d’increment de temperatures i d’absència de precipitacions”

Com ara l’abandonament dels conreus?

Així és. Durant la segona meitat del segle XX, s’han abandonat molts camps de conreu i pastures, situació que ha comportat un augment notable de la superfície forestal. I el problema és que els arbres, grans captadors del CO₂, com a contrapartida són també grans consumidors d’aigua: per cada gram de CO₂ absorbit, necessiten 500 grams d’aigua per a transpirar.

Segons l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2021-20303, el bosc intercepta un 80% de la pluja, mentre que només el 20% se’n va cap als rius i aqüífers. Aquests canvis en l’estructura forestal, sumats als impactes del canvi climàtic, han suposat una reducció de fins al 30% del cabal d’alguns rius en els darrers 30 anys, fent que els embassaments i els aqüífers tinguin cada cop menys reserves d’aigua.

A tot això, hem de sumar altres problemes, com el de les fuites d’aigua, en una xarxa de distribució molt antiga i extensa, i que són complicats de solucionar. O la situació actual dels aqüífers, que estan molt malmesos.

Per què estan malmesos?

Principalment, per culpa de les elevades concentracions de nitrats, derivats de la indústria porcina del nostre país. Aquestes indústries es dediquen a engreixar els porcs a casa nostra, els quals necessiten una elevada aportació de matèria nitrogenada per tal de desenvolupar la seva musculatura. Però els porcs metabolitzen molt malament el nitrogen, només aprofiten un 33% del que ingereixen, acabant la resta excretat i com fertilitzant dels conreus i, per tant, com a residu en els aqüífers en forma de nitrats. Això provoca que molts pous d’abastiment d’aigua de boca estiguin inutilitzats per aquesta causa. I no és fàcil eliminar els nitrats de l’aigua, la tecnologia no és gens senzilla.

I davant d’aquesta situació, què podem fer?

Doncs hem de gestionar l’aigua d’una altra manera. Solucions tenim, i avui estem millor preparats per reaccionar davant d’una situació de crisi de com estàvem a la darrera sequera del 2008. Actualment, disposem d’infraestructures que permeten regenerar i reutilitzar l’aigua i també plantes per dessalar l’aigua de mar. Catalunya compta des del 2009 amb la dessalinitzadora del Prat, que aporta 80 hm³/any d’aigua addicional, un volum que equival la consum d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona durant quatre mesos. L’altre planta que transforma l’aigua de mar en aigua potable és la de la Tordera, la primera que es va posar en marxa a Catalunya el 2002. Ara, el Govern de la Generalitat preveu augmentar la capacitat de dessalinització de la planta del Prat i construir una de nova a la conca del Foix.

“Actualment, disposem d’infraestructures que permeten regenerar i reutilitzar l’aigua, amb objectius d’economia circular, i també plantes per dessalar l’aigua de mar”.

Però les dessalinitzadores tenen la contra de presentar una elevada demanda energètica…

És cert que ho són, però la tecnologia actualment està molt millorada i, conseqüentment, la seva eficiència energètica també. Són de consum elevat, sí, però alguna solució hem de trobar, oi? És molt difícil fer restriccions, i encara més, conscienciar a la població de fer un ús responsable de les reserves d’aigua actuals, i no desaprofitar-la.

Alguna solució més, sense haver de recórrer a l’aigua del mar?

Tenim l’opció d’utilitzar aigua regenerada, amb objectius d’economia circular. Fins no fa gaire, les aigües residuals tractades i depurades a les estacions de depuració d’aigües residuals – EDARs acabaven al mar. Però se’ls pot donar un segon ús, mitjançant la implantació d’estacions de regeneració d’aigua – ERAs, on reben tractaments específics de desinfecció i afinament que permeten la seva reutilització per usos no potables, com ara el reg de zones verdes i agrícoles, el manteniment del clavegueram, neteja de carrers i fins i tot diversos usos industrials. Un exemple, des de l’ERA del Prat de Llobregat s’està injectant aigua regenerada al Delta del Llobregat per aturar la intrusió salina en el riu i mantenir el seu cabal ecològic.

Tot això fa temps que està en marxa, però ara la Generalitat vol impulsar i potenciar aquesta reutilització de les aigües que arriben a depuradora, i donar-les ús en àrees urbanes i estalviar recursos potables molt valuosos. Un altre exemple, tota l’aigua que s’utilitzi en els sanitaris i en la xara de rec de l’aeroport de Barcelona procedirà de l’ERA del Prat, un cop l’aigua estigui desinfectada.

Des del grup de recerca GESPA d’IQS, treballeu en algun projecte relacionat amb alguna d’aquestes àrees?

Sí. El grup GESPA va formar part del consorci del projecte REGiREU, impulsat per ACCIO i la Generalitat de Catalunya, dins la comunitat RIS3CAT Aigua. L’objectiu del projecte era desenvolupar tecnologies innovadores i competitives per tal d’obtenir aigua regenerada que complís amb els estàndards de qualitat, sense riscos per a la salut. Es van instal·lar diverses proves pilot arreu de Catalunya. Des d’IQS, vàrem desenvolupar un reactor pilot amb sets de làmpades d’UV-LEDs per desinfecció de l’aigua i eliminació de contaminants emergents.

Ara, el grup també està treballant en el projecte PrecisionERA, que lidera el Dr. Cristian Gómez, sobre l’elaboració de mapeigs de petjades de contaminants químics en aigües regenerades de les EDARs de Catalunya i estudis metabolòmics en organismes aquàtics.