Bypass en malalts de cor a partir de venes de donants

Una de les intervencions de salut cardiovascular que més es practica, el bypass coronari, podria patir una innovació revolucionària amb la investigació conjunta realitzada pel Banc de Sang i Teixits (BST), l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i el Grup d’Enginyeria Vascular i Biomedicina Aplicada (GEVAB) de l’IQS (URL). Els tres centres treballen per desenvolupar un empelt vascular a partir de venes de donants que serveixi per a practicar el ‘pont’ o bypass en les intervencions de cor i recuperar així el flux sanguini.

Els malalts de cor que han de sotmetre’s a un bypass coronari podrien estalviar-se així les complicacions a curt i llarg termini derivades de l’extracció de part d’una vena de les cames, la vena safena, que serveix d’empelt propi per poder substituir la zona obstruïda de l’artèria coronària i revascularitzar el cor. L’altra opció menys usada, la d’empelts artificials, presenta sovint problemes com la formació de coàguls, i no és una alternativa massa efectiva a llarg termini.

L’empelt VASCRAFT, un consorci multidisciplinari d’experts

Les tres institucions partícips integren un equip multidisciplinari d’experts en àrees com la biologia cel·lular, la biotecnologia, l’enginyeria química, l’enginyeria de teixits, la medicina i la cirurgia cardíaca, en aquesta ocasió units sota el consorci VASCRAFT que dona nom a l’Empelt VASCRAFT.

La primera fase del procés està liderada pel Banc de Sang i Teixits amb la descel·lularització d’un empelt humà vascular, procedent de venes safenes d’un donant difunt. És a dir, l’eliminació de cèl·lules de l’estructura vascular d’aquest teixit per tal d’evitar un possible rebuig.

En paral·lel, el grup GEVAB d’IQS lidera la recel·lularització de l’empelt per tornar a formar endoteli a partir de cèl·lules mesenquimals humanes – cèl·lules mare de cordó umbilical obtingudes al BST. Això és possible gràcies a l’expertesa d’aquests investigadors d’IQS en cultivar cèl·lules vasculars en diferents conductes tubulars biològics i sintètics amb l’ús de bioreactors de perfusió.

Finalment, els investigadors de l’IGTP abordaran l’aplicació clínica de l’empelt amb la validació del seu funcionament en un model preclínic porcí. A partir d’aquest punt, si la investigació ho valida, es podria iniciar l’assaig clínic en humans per a poder fer efectiu el seu ús en intervencions de cirurgia coronària.

A banda de l’impacte científic i la innovació tecnològica que podria suposar l’obtenció d’empelts vasculars disponibles per a bypass, cal destacar també la millora econòmica del cost sanitari que actualment signifiquen les reintervencions per obstruccions coronàries.

Aquesta investigació té una durada prevista de tres anys i compta amb l’ajut del Ministeri de Ciència i Innovació amb fons de la Unió Europea, dins del Pla de projectes de col·laboració públic-privada 2022.