Petits RNAs per tractar la depressió
El projecte DemiRNApy “La depressió: rol i modulació dels miRNA en l’escorça cingulada anterior com a biomarcadors perifèrics i dianes per prometedores nanoteràpies” és un dels projectes d’investigació que ha rebut finançament de la Fundació Marató TV3 en la seva edició del 2021 dedicada a la Salut Mental. D’un total de 150 projectes presentats, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en va triar 36 d’ells per rebre finançament durant tres anys.
DemiRNApy està coordinat per la Dra. Analía Bortolozzi, investigadora de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona – CSIC, especialista en l’estudi dels miRNA (microRNA) en trastorns neuropsiquiatrics greus com la depressió. Compta amb la participació dels equips de la Dra. Cristina Fornaguera del Grup d’Enginyeria de Materials (GEMAT) d’IQS i del Dr. Francisco Javier de Diego, metge psiquiatre de la Fundació Institut de Recerca Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
El trastorn depressiu major
El Trastorn Depressiu Major – TDM és un complex trastorn de les xarxes cerebrals que porta a un processament aberrant de la informació en els circuits que regulen l’afecte, l’emoció i la cognició, amb mecanismes moleculars i cel·lulars subjacents poc coneguts.
El projecte DemiRNApy sorgeix d’investigacions precedents on s’havia trobat que l’expressió alterada de miRNAs – petits RNAs no codificants, reguladors de funcions sinàptiques i de neuroplasticitat – en l’escorça cingulada anterior (ACC) juga un paper crític en el desenvolupament del trastorn depressiu major. S’ha descrit recentment que nivells alterats d’alguns d’aquests miRNAs afecten l’expressió i la funció de mRNAs diana crucials implicats en els trastorns afectius.
Els miRNAs com a futur dels tractaments de TDM
Els miRNAs semblen, per tant, molt prometedors com a biomarcadors de la malaltia i de la resposta al tractament, així com dianes moleculars per al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques. A la vista de la desregulació dels miRNAs observada en els pacients amb TDM, l’objectiu de DemiRNApy és intentar modular-los per mirar d’establir una teràpia que els pugui tornar als nivells de persones sanes, evitant el risc de comportaments suïcides, una de les conseqüències pitjors associades al trastorn depressiu.
En primer lloc, els equips de l’IibB i de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau identificaran en una fase clínica i preclínica aquells miRNAs implicats en el trastorn depressiu, tant en pacients humans – per poder tractar-los posteriorment – com en models de ratolins amb alteració a l’escorça cingulada, per poder tenir models preclínics sobre els quals provar les noves teràpies. I un cop definits els miRNAs desregulats, ja es podrà passar a la fase de teràpia.
Però aquest material genètic per si sol no es pot administrar al cos, perquè es degradaria. A més, en aquest cas, és necessari que actuï en el sistema nerviós central, a l’escorça anterior cingulada, zona del cervell que té el paper més rellevant en la depressió i el risc de suïcidi. Així doncs, un cop coneguts els miRNA a utilitzar, serà l’equip d’IQS qui aportarà la seva expertesa en l’encapsulació del material genètic en nanopartícules (NPs), que es dissenyaran a tal efecte per poder arribar a l’escorça anterior cingulada i que els miRNA puguin accedir a les cèl·lules en les quals hauran d’actuar. L’equip del GEMAT – IQS integrat per la Dra. Cristina Fornaguera, el Dr. Salvador Borrós, la Dra. Marta Guerra i el Dr. Rodrigo Maraña disposa d’àmplia experiència prèvia en el desenvolupament de NPs capaces de travessar la barrera hemato-encefàlica.
D’aquesta manera, un cop definit el còctel de miRNAs necessaris, aquests seran encapsulats en les NPs que dissenyaran al grup GEMAT – IQS i s’estudiarà en models animals si realment arriben al cervell, confirmant els estudis preliminars, i, un cop arribin, si poden revertir el fenotip de depressió.
Aquest projecte presenta molts avantatges, donat que les teràpies actuals són molt invasives, amb administracions directes al cervell. DemiRNApy aporta, per tant, un altre enfocament que permetrà un punt d’inflexió per als pacients amb TDM, des del diagnòstic fins a la teràpia.