Ion Arocena, director general d’ASEBIO

Quina és la teva visió del moment actual del sector biotecnològic i la seva importància en el desenvolupament del teixit industrial nacional?

Recentment, a finals de juny, vàrem publicar l’informe Asebio 2020 que mostrava una fotografia del sector força positiva. En primer lloc, el nombre d’empreses del sector ha crescut al llarg del darrer any, fins a 790 empreses que tenen la biotecnologia com activitat principal i que han generat un important impacte econòmic de més de 10.000 M€ en el PIB del país, que suposa el 0,8% del mateix, ha crescut la seva facturació i han contribuït amb més de 117.000 llocs de treball a l’economia nacional.

Som molt optimistes, perquè en aquesta foto hem observat un clar reconeixement del valor que la biotecnologia ha creat al llarg de tot aquest temps. I, molt especialment, la rellevància que ha tingut el nostre sector en la lluita contra la pandèmia que vivim, que ens ha fet beneficiaris del reconeixement social, i també econòmic per la confiança dels inversors.

Així doncs, anem clarament cap a una economia basada en la biotecnologia.

Totalment. Sempre hem tingut molta confiança en això, però l’emergència sanitària ho ha posat en relleu més que mai. La biotecnologia ha estat totalment involucrada en buscar solucions als reptes que ens ha plantejat el virus SARS-Cov-2: primer, desenvolupant tecnologies de diagnòstic en temps rècord – a l’abril i maig 2020, ja hi havia empreses espanyoles fabricant tests d’antígens, etc. – i després van venir les vacunes… Ni els experts del sector podíem preveure la disponibilitat de diferents vacunes que hem aconseguit en un temps tan breu.

I podríem parlar també en termes de sostenibilitat. No som totalment conscients del repte que ha representat, per exemple, mantenir la integritat de la cadena alimentària i garantir els subministraments: produir i subministrar aliments segurs al conjunt de la població en unes circumstàncies crítiques que no tothom ha pogut superar. I tot això ha estat possible en gran part degut a la tecnologia i innovació de diversos sectors, a les que la biotecnologia contribueix de forma notable: garantir la productivitat del camp, la sostenibilitat de la producció i la seguretat del subministrament, tots ells elements essencials dels quals la població no en pot prescindir.

 En termes de tecnologia i innovació, amb quines dificultats es troba el sector per avançar en un desenvolupament biotech social que sembla tan necessari? Compta el sector amb el recolzament públic i governamental suficient?

Aquest és un altre tema posat en relleu en la situació que vivim. Fent una anàlisi comparativa, altres països han tingut un pulmó major per tal de poder articular els recursos necessaris per accelerar el desenvolupament dels seus productes i serveis, com és el cas del desenvolupament de la vacuna contra la Covid-19, clarament potenciada en altres països.

Mentrestant, aquí a Espanya ens ha faltat aquesta capacitat de resposta, en gran manera degut principalment a les dificultats que tenim per disposar de recursos financers suficients, situació que ha fet que no poguéssim estar ‘al capdavant’, malgrat tenir bons candidats a vacunes procedents de la recerca nacional. Però ni teníem capacitat industrial, ni grans companyies desenvolupadores. I els recursos públics, habilitats des del CDTI i l’Instituto de Salud Carlos III – que agraïm profundament – no han estat a l’alçada del que altres països han destinat, i ens han deixat en clar desavantatge competitiu. Ens esforcem molt, però ens quedem endarrerits.

L’informe Asebio 2020 també posa en relleu que la pandèmia ha incrementat entorn de un 70% l’arribada de productes biotecnològics al mercat, la qual cosa demostra que el sector té els fonaments, però li falta el punch i els recursos per ‘enlairar-se’ en condicions eficients i competitives, respecte als països amb els quals competim a escala global.

Seguint en la mateixa línia, com ajudaran els fons Next Generation a les empreses del sector biotecnològic?

Tenim grans expectatives, donat que el sector ha mostrat i demostrat el seu valor el llarg de l’emergència sanitària. Si no aconseguim ara aquest reconeixement, quan serà?, quan el conjunt de la societat ha constatat que hem estat ‘aquí’ en tot moment, treballant contra la pandèmia i proporcionant solucions posades a sobre de la taula.

Ara, necessitem que aquest reconeixement es vegi acompanyat de l’esforç inversor, que serveixi per impulsar al nostre sector.

A Asebio creiem que el Pla de Recuperació és, sens dubte, una oportunitat única i sense precedents, més enllà inclús del sector de la biotecnologia. I creiem, sobretot, que és imprescindible reconèixer el paper de l’R+D+i en un país. Donat que els fons Next Generation volen, en certa forma, impulsar la recuperació econòmica, establint unes bases de creixement més robustes i sostenibles, l’R+D ha de ser un eix principal en aquest pla de recuperació. La qual cosa implica canviar la realitat del país, fer apostes diferents i, en alguns casos, les reformes necessàries per solucionar les debilitats de l’ecosistema, que no només són d’insuficiència financera, també estructurals, de cultura, de col·laboració publico-privada, de formació, etc.

Què s’espera, doncs, que aportem centres universitaris com IQS, en aquest entorn biotecnològic i en el marc d’aquesta transformació?

El que venim observant – i així ens ho transmeten alguns socis- és que en certs segments del sector costa molt reclutar professionals qualificats. Si el pla de recuperació té aquesta vocació transformadora per canviar les bases productives del país, la formació ha de ser un element fonamental del canvi, les persones han de formar part del mateix – no només s’haurà d’invertir en infraestructures, també en talent. Per tant, des d’Asebio advoquem per aquesta visió integral en la qual les persones  siguin un component essencial del pla de recuperació i, per tant, les universitats i els centres formatius, també.

La nostra visió és que la col·laboració entre Acadèmia i Empresa, des de centres com IQS, és totalment essencial, perquè és evident que en moltes àrees tenim un greu problema amb aquesta col·laboració, en termes de transferència … m’estimo més parlar de Cooperació tecnològica, perquè no és una situació lineal, es tracta de treballar tots junts, d’hibridar i de cooperar, d’una manera molt dinàmica.

Per tant, des d’aquest punt de vista, les Universitats han de ser-hi, sens dubte, en el Pla de recuperació, amb eines i instruments que aconsegueixen totes les col·laboracions per tal d’impulsar el canvi que aquest país necessita.

Ara se celebra a finals de setembre una nova edició de Biospain, amb un format mixt. És aquesta celebració un gran repte en les circumstàncies que vivim? Quines dificultats trobeu? I quines novetats presenta aquesta edició?

Es va haver de posposar l’edició del 2020 i ara, el 2021, hem optat per un format híbrid que ens permeti una major participació, amb un component presencial i fonamental els dies 29 i 30 a Pamplona, més tota la fira i les conferències en format virtual que duren tota la setmana, així com les reunions de partnering que es podran dur a terme en ambdós formats. És un esdeveniment posicionat com referència internacional, i aquesta és una forma de poder mantenir aquest component internacional, força complicat amb les restriccions actuals de mobilitat.

El que esperem és que, després del període tan dur que hem travessat, puguem canviar una mica el xip i començar a pensar a futur, enfocant aquesta recuperació i fomentar les col·laboracions entre els diferents agents del sistema – empreses, inversors, institucions acadèmiques, etc. –, aprofundint en aquesta tendència d’increment entre aliances i col·laboracions, com a elements d’impuls fonamentals.

Intentarem que  Biospain 2021 sigui un primer apropament cap a una certa normalitat, i intentarem generar oportunitats de networking per aquells que assisteixin presencialment. I tractarem temes d’actualitat i d’interès per al sector, com són la medecina personalitzada, teràpies avançades, lluita contra patògens emergents … i més temes en línia amb els interessos de les empreses del sector.

Les Nacions Unides promouen la Sostenibilitat mundial des dels seus 17 ODS. Creus que com a Societat estem fent els deures per procedir en aquesta orientació? Com pot ajudar la Biotecnologia en aquest àmbit?

Estem en unes dinàmiques de canvi molt intenses: la digitalització, la transició ecològica, etc., amb els 17 ODS que, d’alguna forma, són el paraigua de tot això. Europa ha fet un exercici de mirar cap al futur, però ara toca arbitrar els mitjans i alinear els interessos, per tal que tothom remi en el mateix sentit, cosa que sempre és molt complicada perquè en tots els processos de canvi hi ha sempre guanyadors i perdedors.

Com ja hem comentat, el que sí s’ha posat en relleu és que la Ciència, la Tecnologia i la Innovació són elements fonamentals i essencials, tant per al procés de canvi cap a un model més sostenible, com per a la pròpia supervivència i el progrés econòmic i social.

La Biotecnologia està molt present i retratada en 11 dels 17 objectius ODS, així com en molts dels documents de prospectiva i reflexió que ha generat la Unió Europea. Creiem que el nostre sector té molt a aportar i amb què contribuir, per tal d’aprofitar aquesta oportunitat que se’ns presenta com a Societat: tenim bona producció científica, som una potència a nivell global, tenim una base emergent d’empreses biotecnològiques … Només ens queda apostar fermament pel futur!