Entrevista al Dr. José Rodrigo Magaña i a la Dra. Cristina Fornaguera

Les nanopartícules són plataformes prometedores per al desenvolupament d’eines de diagnòstic i terapèutiques. Dins del Grup d’Enginyeria de Materials – GEMAT d’IQS School of Engineering, el grup d’investigadors liderats per la Dra. Cristina Fornaguera treballen en la utilització de nanoportadors o nanopartícules polimèriques, construïts a base de polímers que encapsulen material genètic (microARN – miRNA), com a reguladors del creixement cel·lular i que es podrien usar com a futures teràpies en tractaments oncològics.

Dins d’aquesta recerca, s’incorpora ara un nou projecte, ANTIEMT, que té l’objectiu principal de dissenyar i desenvolupar nanopartícules per al tractament de metàstasis canceroses via la inhibició de la transició de cèl·lules epitelials a cèl·lules mesenquimals – EMT, prové de les sigles en anglès de Epithelial to Mesenchymal Transition –. Una de les parts importants del projecte resideix en els aspectes d’enginyeria de materials, on la caracterització dels materials polimèrics que les conformen és essencial, per tal d’aconseguir sistemes terapèutics útils. És aquí on el Dr. José Rodrigo Magaña, investigador postdoc i expert en química de polímers, aporta la seva expertesa al projecte i al grup.

En el marc de la incorporació del Dr. José Rodrigo Magaña al projecte ANTIEMT, parlem amb ell i amb la seva supervisora, la Dra. Cristina Fornaguera

Rodrigo, com arribes a IQS per realitzar aquesta estada postdoctoral? 

Soc nascut a El Salvador i vaig acabar els meus estudis universitaris a Santiago de Compostela. Vaig venir a Barcelona amb una beca per fer un màster i ja m’hi vaig quedar a fer el doctorat al CSIC … i també a viure-hi! Després de la tesi, vaig poder fer un postdoc de tres anys als Països Baixos, a la Eindhoven University of Technology.

Vaig triar venir després a IQS per diferents raons. Primer, perquè coneixia a la Cristina, amb qui havia coincidit durant l’etapa de la tesi doctoral al CSIC. Ja ens coneixíem i sabíem com treballàvem els dos, amb idees molt similars i coincidents, estem criats en la ciència de la mateixa manera. I en segon lloc, perquè fins ara havia treballat sobre aspectes de ciència molt fonamental i em venia de gust fer un salt i buscar aplicacions reals de la meva recerca.

El teu camp d’expertesa és la química de polímers, correcte? 

Podríem dir que si, la meva tesi doctoral versava sobre l’estudi de certes molècules que s’auto-estructuraven quan passaven a dissolució i observava les seves interaccions, quines estructures formaven quan s’agregaven i si era possible modificar aquestes estructures. Ja he comentat que tot era en l’àrea molt fonamental de models i càlculs, com a molt arribàvem a alguna aplicació de com crear algun tipus de material amb elles.

En el postdoc a Eindhoven, vaig fer un pas més i vaig començar a treballar amb polímers més propers a sectors industrials.

I ara has triat el grup GEMAT per fer un nou postdoc, amb el projecte ANTIEMT

Sí, per què em va atreure molt l’àrea d’expertesa de la Dra. Fornaguera i el Dr. Borrós dins del projecte CoviNanoVax, per a la generació de vacunes específiques per a la COVID-19, on poder treballar en aquests aspectes molt més clínics era tot un repte.

M’he incorporat ara al projecte ANTIEMT, treballant amb materials genètics, que al final no deixen de ser biopolímers naturals. Quan vaig parlar amb la Cristina, vàrem decidir plantejar un projecte que estigués a cavall entre la seva àrea d’expertesa i la meva. Jo mai havia treballat amb sistemes vius, però en aquest projecte aporto els meus coneixements per manipular els polímers en solució, que se sumen a l’aportació de la  Cristina amb el seu coneixement sobre les teràpies que podrien ser interessants.

Cristina F. ANTIEMT és un projecte que versa sobre noves alternatives terapèutiques per evitar la transició de cèl·lules epitelials a mesenquimals, transició que fa que els tumors es mantinguin i segueixin progressant, inclús és la responsable de com arriben a produir-se les metàstasis. El que busquem són sistemes d’alliberament de material genètic que evitin això: la metàstasi i la progressió tumoral en general, intentant arribar i acabar amb les cèl·lules mares tumorals, que són les que resisteixen les quimioteràpies i les teràpies tradicionals. Per ara, el nostre objectiu és el càncer de pulmó, on el grup té més expertesa, i també fem col·laboracions per a tractaments de càncer de mama i de càncer de colon. Tenim la sort que la nostra expertesa és en els materials i per això els podem aplicar a diverses indicacions terapèutiques!

Rodrigo M. Aquesta seria la part terapèutica del projecte. La part química, on jo puc aportar la meva expertesa, és el disseny dels transportadors del material genètic perquè vagi específicament dirigit a les cèl·lules mares canceroses, i que és l’objectiu de la recerca. Són polímers invisibles per la majoria de cèl·lules del cos, excepte per aquestes cèl·lules a les quals van dirigits a modus de ‘ninges’.

Cristina F. Aquestes són les teràpies que ens fan més falta en tractaments de càncer. El nostre grup té expertesa en el disseny de materials sintètics en si, però ara també ens estem diversificant per intentar utilitzar vehicles naturals – les famoses vesícules extracel·lulars – , alhora que també estem posant a punt una plataforma per a l’obtenció del material genètic aquí a IQS.

Quin tipus de beca o finançament heu aconseguit pel projecte? 

És una beca del programa Tecniospring INDUSTRY d’ACCIÓ, cofinançada amb fons del programa europeu Marie Slowdoska-Curie Actions. Aquestes ajudes són diferents de les beques Marie Curie tradicionals, pel fet que estan més orientades a ajudar a portar al mercat noves aplicacions industrials. Per demanar la beca, necessitàvem el suport d’una empresa, i el vàrem aconseguir des de la start-up d’IQS Tractivus, amb cert interès en l’ús de les nostres aplicacions per alguns dels seus productes.

Dra. Cristina Fornaguera, què representa la incorporació del Dr. Rodrigo Magaña al vostre grup?

Doncs clarament un abans i un després! Incorporar al Rodrigo ha estat incorporar una mà dreta per a mi, donat que aporta tot el seu coneixement en la síntesi i preparació de polímers, així com en l’anàlisi i caracterització. Ens complementem molt bé i fem un súper tàndem!

I a més, s’ha incorporat al grup de ple, ajudant en tots els projectes i a tots els estudiants que hi treballen.

Què aporta un postdoc a un grup de recerca ja constituït i que essencialment compta amb doctorands i professors?

Un postdoc representa un nivell de maduresa superior. Posats a demanar, voldríem tenir molts postdocs! Per què tenen total autonomia per prendre decisions i són els que més ajuden a avançar en els projectes. No creus, Rodrigo?

Rodrigo M. M’agradaria afegir que en arribar aquí em vaig incorporar a un grup ja molt ben estructurat. Jo estic aquí aprenent moltíssim! I tinc la sensació d’haver ‘aterrat’ per a reforçar una estructura que ja estava molt bé. Però estic d’acord en el fet que fem un tàndem excel·lent.

El projecte ANTIEMT compta amb finançament del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea sota l’acord de subvenció Marie Sklodowska-Curie No. 801342 (Tecniospring INDUSTRY), així com de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) de la Generalitat de Catalunya.