Entrevista a la Dra. Rosa Nomen
En el marc de la celebració del 15è Congrés Mediterrani d’Enginyeria Química – MeCCE, dins de la fira Expoquimia 2023, parlem amb la Dra. Rosa Nomen, presidenta de l’edició d’enguany del congrés i professora catedràtica del Departament d’Enginyeria Química i Ciència de Materials d’IQS School of Engineering.
El fil conductor de la pròxima edició del congrés és reafirmar el vincle existent entre el món científic i el món industrial des del vessant de l’Enginyeria Química, amb la mirada posada en l’agenda 2030 i els seus reptes, per tal d’establir tots junts les pautes dels processos industrials del futur.
Rosa, parla’ns de la teva relació amb el MeCCE
La meva relació amb el congrés es va iniciar el 1987, com una participant més. Cap a finals dels’ 90, vaig passar a formar part del comitè científic, juntament amb el Dr. Julià Sempere. Després, l’any 2017, vaig formar part del comitè organitzador del Congrés Mundial d’Enginyeria Química, derivat de la meva vinculació amb la Federació Europea d’Enginyeria Química, de la qual vaig ser-ne vicepresidenta executiva. I enguany, soc la presidenta d’aquesta nova edició.
Que correspon a la 15a …
Sí, fa 45 anys que se celebra aquest congrés en el marc d’Expoquimia, amb freqüència triennal. Aquest any recuperem la ‘normalitat’ després de la pandèmia.
El MeCCE va néixer el 1978, com un encàrrec d’Expoquimia a SEQUI (Societat Espanyola de Química Industrial i Enginyeria Química) per tal d’organitzar un congrés d’activitat científica i acadèmica, on també participés el sector industrial, cosa que ja es feia per exemple a ACHEMA (la fira de Frankfurt), creant un espai on celebrar, a la vegada, una fira comercial i un congrés científic.
Aquest binomi s’havia afeblit en les darreres edicions i necessitàvem recuperar-lo, com a eix central del congrés. Després de l’edició del 2021 – 2022, aquesta va ser la meva proposta, el fet de poder recuperar de forma plena la participació del sector industrial en el congrés. L’enginyeria química treballa per a la indústria i, per tant, necessitem conèixer les seves necessitats per anar tots en la mateixa direcció o, si més no, en direccions que puguin acabar confluint.
“L’enginyeria química treballa per a la indústria, necessitem conèixer les seves necessitats per anar tots en direccions que puguin confluir”
Quines dades d’inscripcions i de participació teniu enguany?
Hem recuperat, fins i tot superat, les dades d’inscripció d’abans del 2020, sobretot en número d’abstracts, lluny però a les del Congrés Mundial d’Enginyeria Química del 2017, que va ser una edició molt extraordinària, com havia de ser. Així i tot, estem molt satisfets amb la resposta, tant pel que fa al nombre de participants, com per la qualitat de les seves aportacions.
Quines són les temàtiques centrals d’aquesta 15a edició?
Podríem dir que giren entorn dels ODS – Objectius pel Desenvolupament Sostenible –, que coincideixen amb els eixos que preocupen avui dia a la Indústria Química, i que són dins l’agenda 2030 de la UE. Essencialment, aquells que apareixen com més claus: la disrupció digital, un dels booms del moment; la descarbonització, des del CCUS (Captura, Ús i Emmagatzematge del CO2) fins a l’ús d’hidrogen, la fotocatàlisi o els fuels sintètics; l’economia circular, des del reciclatge fins al green deal; nous materials i superfícies funcionals. És a dir, tenint els ODS com a objectiu, hem concretat aquests àmbits que són les àrees de gran preocupació industrial actual.
Voldria afegir que, a més, des del comitè científic del MeCCE, hem volgut donar-li a aquesta edició del congrés en una important dimensió internacional, acollint a ponents d’arreu del món.
“En aquesta 15a edició, hem volgut donar al MeCCE una important dimensió internacional”
Qui són els principals ponents?
Tenim en aquesta edició uns ponents de luxe. Comptem amb el professor Dr. Elazer Edelman, director d’un dels cinc instituts de recerca del Massachusetts Institute of Technology – MIT, enginyer en Bio-electrònica i Dr. en Física i Enginyeria Mèdica. Va ser un regal que acceptés la nostra invitació a participar.
També tenim com a ponents a la Dra. Lourdes Vega, directora del Centre d’Investigacions en CO2 i Hidrogen de la Khalifa University i gran experta mundial en captació de CO2, i ara també en l’ús de l’hidrogen; al Dr. Alec Grossman, president d’honor de l’Associació Israeliana d’Enginyers Químics, gran expert en temes de corrosió d’instal·lacions i la seva implicació en la Seguretat Industrial; al Dr. Angel Irabien, professor de la Universitat de Cantàbria, expert en temes de sostenibilitat i mediambientals, amb importants col·laboracions internacionals; i al Dr. Javier Garcia, professor i director del Laboratori de Nanotecnologia de la Universitat d’Alacant, actual president – el primer espanyol – de la International Union of Pure and Applied Chemistry – IUPAC.
Amb tots ells, hem volgut donar aquesta important dimensió internacional, sense deixar de banda el gran potencial del nostre país, i reflectir amb les seves aportacions les línies mestres de treball d’aquest congrés.
Has parlat del necessari vincle entre l’enginyeria química acadèmica i industrial. Quin consideres que ha estat, i és, el paper dels enginyers químics d’IQS en aquest àmbit?
El vincle és evident, com ja hem comentat l’enginyeria química acadèmica no té sentit sense la industrial. A tots els congressos d’EQ del món trobem com a mínim un 40% de participació del sector industrial, perquè el món acadèmic ha de conèixer les seves necessitats i aportar-hi solucions reals.
I referent al paper dels enginyers químics IQS, crec que una de les raons de ser del nostre centre universitari, des del seu origen, ha estat buscar aquest apropament ‘empresa’ i ‘acadèmia’, crec que els enginyers d’IQS ho portem al nostre ADN. El fet de fer projectes per a la indústria ens ajuda a prendre consciència de la importància que té l’enginyeria química en aquests tipus de col·laboracions, sovint diferents dels que sorgeixen dins l’àmbit purament científic, i que són imprescindibles per al món industrial. Tenim a la història molts exemples de descobriments clau que han necessitat l’EQ per ser després implementats de manera global i sostenible en el món. I ara, amb la recent pandèmia, de nou vàrem tenir un clar exemple de la necessitat que té el món de la recerca de l’EQ.
Sense el coneixement i les contribucions dels enginyers químics no hauríem pogut avançar com a societat. Penso que el seu paper ha estat, és i serà bàsic i fonamental.
“Sense el coneixement i les contribucions dels enginyers químics no hauríem pogut avançar com a societat”
I la relació dels enginyers IQS amb Expoquimia?
Els enginyers d’IQS, i la mateixa associació AIQS, hem estat presents a Expoquimia, des de la primera edició de la fira. M’agrada recordar que l’any 1955, amb motiu de la celebració del 90è aniversari del Dr. Eduardo Vitoria, sj, es va fer en honor seu una ‘Exhibició de Química’ en la porxada interior del Col·legi de Sant Ignasi, promoguda pels associats d’AIQS que treballaven en indústries químiques, o que fins i tot les havien creat. Van proposar fer aquesta exhibició d’estands com a regal al Pare Vitoria en el seu aniversari. Quan l’any 1967 va néixer Expoquimia, els enginyers químics d’IQS van ser-hi presents, contribuint a fer d’Expoquimia la Fira Internacional de la Química de Catalunya i d’Espanya, tan important per tots nosaltres. Des d’aleshores, sempre hi hem tingut presència, i mai se’ns ha posat en dubte el fet de ser-hi.
I que ha representat per a la professora Dra. Rosa Nomen aquesta vinculació amb el món industrial?
Personalment, m’agrada molt aquest diàleg del qual parlem, entre el món científic i el món industrial. Sempre he dit que jo no hagués pogut seguir a IQS si no hagués pogut treballar per a la indústria química. M’encanta la docència i la recerca, em va fer molta il·lusió ser la primera dona investigadora d’IQS que el 1998 va liderar un projecte europeu, o la primera professora a IQS (el 1983) i primera catedràtica de la Universitat Ramon Llull, juntament amb la Dra. Marisa Espasa. Però treballar per a la indústria química ha estat clau per a nosaltres, la recerca del nostre grup sempre ha estat enfocada a millorar processos industrials, a fer-los més segurs i sostenibles. Ha estat sempre una motivació molt gran!
“La nostra recerca sempre ha estat enfocada a millorar els processos industrials, a fer-los més segurs i sostenibles”
Finalment, amb què et quedes de tota la teva prolongada experiència com a enginyera química a IQS?
Doncs amb el fet d’haver pogut treballar amb gran diversitat de persones: alumnes, companys i col·legues, en el sentit més ampli de les dues paraules, i amb industrials.
Però molt especialment, destaco la relació amb els alumnes, que t’obliguen a estar sempre atenta, sempre al dia. Però per sobre de tot, sempre amb una escolta activa per entendre i atendre les seves necessitats, és un donar constant, però també és un rebre moltíssim més. El Dr. Miquel Montagut, sj, l’estimat P. Montagut, quan li deien que es conservava molt jove, ell sempre responia “és que estic envoltat de gent jove”. És un molt bon resum de tot el que he dit.
I, per sobre de tot, haver pogut compartir tot això, i també la vida personal, amb en Julià, el Dr. Julià Sempere, el meu marit.
