Entrevista a Jordi Ficapal, director de la Càtedra de turisme, sostenibilitat i innovació d’IQS.

Per què és tant important apostar per un turisme sostenible?

Que el turisme sigui sostenible és bàsic! El que ens resulta atractiu d’un destí turístic és la vida d’altres persones i que sigui un lloc bo per viure, això és el que ens atreu dels indrets: quant millor siguin per a la gent que hi viu, millor serà per als turistes. Els residents han de tenir condicions de vida mediambientals, econòmiques i socials que assegurin que aquella destinació que s’ofereix és justa i bona per als residents i, per tant, ho serà per als visitants. En cas contrari, el turisme pot acabar generant efectes perversos: pensem en un lloc on es viu amb certa tensió (social, econòmica, mediambiental) i on s’afegeixen contingents de turistes que no s’impliquin, ocasionant  el seu propi impacte – mediambiental per les emissions en el propi viatge, generació de residus per la seva estància i consum, impacte en el consum d’aigua i energia en estàncies a hotels de més categoria, etc. – i a més compartint espais amb els residents, limitant-los les seves activitats, provocant inflació econòmica, etc. Si les destinacions turístiques no estan ‘preparades’, s’acaba provocant una càrrega extraordinària, fins i tot psicològica – “la presència de turistes en aquest barri és insostenible” – en els residents. De fet, la càrrega psicològica és un dels elements que s’utilitzen en mesures d’impacte turístic en una àrea, i és la primera que aflora.

“La sostenibilitat del turisme és bàsica,
el que ens atrau d’un destí turístic
és que sigui un bon lloc per viure”

El turisme porta al seu ADN el gen de la seva pròpia destrucció, per què el que ens empeny a fer turisme és l’atracció per un lloc i una forma de vida diferents al nostre entorn habitual. I això, repetit en molts persones, crea un volum d’afluències a un indret que acaben transformant-lo … fins a un punt en el que l’indret perd el seu atractiu inicial com a destinació turística, fomentant l’atracció d’altres grups menys exigents i  generant un corrent de degradació cap a uns visitants menys sensibles per la bellesa, vida i cultura de l’indret, per exemple, i que arribaran buscant un altre tipus d’activitats.

I com podem gestionar això?

Doncs aquesta és la gran qüestió: com poder assegurar que ens quedem només amb els impactes positius del turisme, i minimitzem i/o anul·lem tots els impactes més negatius que pugui generar.

Tradicionalment, els organismes públics i de cooperació público-privada de turisme es dedicaven bàsicament a la promoció turística, especialment a les ciutats. Des de fa un parell de dècades, aquests organismes – com és el cas de ‘Turisme de Barcelona’ – ja intervenen més en la gestió dels efectes de l’activitat turística, es preocupen més per una distribució més uniforme del turisme arreu del territori, intentant que els ciutadans no visquin negativament la presència de l’activitat turística, un aspecte que preocupa força al ciutadà local actualment.

Com sorgeix el teu interès per la sostenibilitat de l’activitat turística?

Jo soc antropòleg de formació, on existeix la sub-disciplina de l’Antropologia del Turisme, centrada en els conflictes del turisme i considerant el que ja hem comentat, que els més oblidats en temes turístics són els propis residents de les destinacions. Està molt interessada en les relacions entre residents i turistes, els problemes que es poden generar i com es pot arribar a transformar un entorn en favor de la demanda turística.

Un dels temes que sempre m’ha interessat és la Cooperació amb el Desenvolupament, durant tres anys i mig vaig ser cooperant d’Intermón Oxfam a Bolívia. Quan vaig començar a fer classes de Turisme i Sostenibilitat, la primera assignatura que vaig impartir va ser ‘Turisme i Desenvolupament Comunitari’, per transmetre la idea de com podem fer del Turisme una eina de desenvolupament de les comunitats i dels pobles amb necessitats, mirant de posar en valor la riquesa de la història, l’entorn i  la cultura de moltes comunitats arreu del món, i captar uns recursos que els facilitin el seu desenvolupament humà i econòmic, per tal d’incrementar els seus marcadors de benestar. 

Al 2003, vaig liderar un grup de treball dins de la Organització Mundial del Turisme, que tenia com a objectiu establir uns procediments per a l’aplicació del Codi Ètic Mundial de Turisme, feina que va acabar configurant l’actual càtedra de Turisme, Sostenibilitat i Innovació d’IQS, de la qual en soc el director.

“L’actual càtedra de Turisme, Sostenibilitat
i Innovació d’IQS es basa en
l’aplicació del Codi Ètic Mundial de Turisme”

Parla’ns del projecte del Clúster TIC+Turisme que es posa en marxa des d’ACCIO.

El clúster s’ha constituït aquets mes de març. El seu objectiu és crear un nus d’intel·ligència i de col·laboració entre empreses, l’Administració i centres de coneixement per desenvolupar i impulsar la digitalització del sector turístic a Catalunya i la transformació digital de molts models de negoci turístic per fer-los més eficients, més sostenibles i amb major valor afegit per a la nostra economia. Hi participen empreses tecnològiques, del món del viatge i de l’allotjament, per poder fer la transformació dels models de negoci i incorporar a l’activitat turística elements tecnològics que millorin la pròpia activitat. Hauríem de ser capaços, per exemple, de poder monitoritzar en temps real el flux de turistes en determinades atraccions, mitjançant elements d’internet de les coses (IoT); o de poder distribuir els turistes que desembarquen d’un creuer i evitar que vagin tots al mateix lloc alhora. Podem anar encara molt més enllà.

Quines seran les aportacions al clúster des d’IQS?

Per part del nostre centre universitari, participem el Dr. Albert Fornells, cap del Departament de Mètodes Quantitatius d’IQS, i jo mateix. La nostra aportació és la recerca aplicada d’assessorament al sector turístic amb aplicacions de solucions basades en intel·ligència artificial, amb els avantatges que aquesta els hi aporta. Per una banda, des d’IQS volem contribuir a transformar el sector turístic amb les noves tecnologies, apropant-les a les empreses i dotar-les de criteri estratègic per emprar-les. Però, per altra banda, volem contribuir també a la formació del talent que sigui capaç d’entendre aquestes novetats tecnològiques en el negoci del turisme i poder-les aplicar amb èxit.

Ets també membre de diferents comitès relacionats amb la sostenibilitat del turisme. Quines col·laboracions tens explícitament amb l’ajuntament de Barcelona?

Actualment, soc membre del comitè científic per a la certificació Biosphere, una certificació per a destinacions sostenibles impulsada per l’Institut de Turisme Responsable i adreçada a les empreses turístiques. També soc membre de la Junta del Compromís per a la sostenibilitat turística, vinculada a l’ajuntament de Barcelona dins del programa ‘Barcelona sostenible’. També formo part del Cercle de Turisme de la Diputació de Barcelona, com assessor.

Recentment, m’he incorporat en qualitat d’expert al Consell de Turisme i Ciutat de Barcelona (CTiC), un organisme de governança constituït al 2016, on hi participen representants dels diferents districtes, d’organitzacions empresarials, del propi Ajuntament i experts independents, per parlar i debatre dels efectes del turisme a la ciutat, com gestionar-ho, com modular-ho i aconsellar les millors polítiques turístiques a emprendre, tant a l’Ajuntament com a Turisme de Barcelona.

En què consisteix la certificació de Biosphere? Està basada en els ODS de les Nacions Unides?

Biosphere va sorgir molt al principi de la introducció dels conceptes de sostenibilitat, i des del començament contemplava temes mediambientals, però també socials i econòmics. La primera gran destinació que es va certificar de forma global amb Biosphere Tourism va ser Barcelona.

Les certificacions de turisme sostenible estan basades en tres grans bases: la sostenibilitat social, la mediambiental i l’econòmica. I darrerament s’afegeix una quarta, la del bon govern. Registra una sèrie d’indicadors que s’auditen en base a una sèrie de preguntes per cadascuna de les dimensions.

Si que és cert que des de la creació dels ODS, aquestes certificacions s’han adaptat a les seves exigències, per anar alineats en la mateixa direcció i buscant l’harmonització entre els indicadors tradicionals de certificació i els 17 ODS. Aquests objectius haurien d’estar molt més presents sempre en les nostres vides, no utilitzar-los només com a ‘literatura de referència’, incorporar-los en les planificacions estratègiques, en el ‘Triple compte de resultats’: econòmics, socials i mediambientals. En el cas de les activitats turístiques, cal fer-ho des del propi disseny de les mateixes. Però encara estem molt lluny de tot això.

Finalment, com s’ha vist afectada la relació entre el turisme i la vida local en la situació pandèmica actual?

La pandèmia ha tingut un doble efecte. Per una banda, ha disminuït la pressió sobre aquells indrets amb més afluència de turistes, afavorint el retorn a la ‘normalitat’ del ciutadà i amb menor pressió sobre la vida local. Però per altra banda, aquesta davallada ha provocat el tancament de molts establiments de restauració i hotelers, o la reconversió de molts habitatges d’ús turístic, per exemple. Per tant, aquesta ‘normalitat’ no és tal, per què ha desaparegut molta de l’oferta que hi havia anteriorment, amb  pèrdues de molts llocs de treball. I això té un impacte negatiu en el conjunt de la ciutadania, tot i haver disminuït la “turismofòbia” que s’havia declarat com a ‘sac de cops’ de moltes frustracions de la ciutat. Hem de buscar un millor balanç, amb avantatges i inconvenients, no ancorar-nos en els extrems.