Entrevista a Francesc Canalejo, investigador predoctoral d’IQS

Francesc Canalejo Codina, estudiant de doctorat del Departament d’Enginyeria Industrial d’IQS School of Engineering, ha obtingut una de les beques de la Fundació Privada Daniel Bravo Andreu per a la realització de recerca biomèdica en un centre de prestigi. En el cas d’en Francesc, serà una estada de nou mesos a l’Institut d’Enginyeria i Ciències Mèdiques (IMES) del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Des del 2013, la Fundació Privada Daniel Bravo Andreu dona suport al talent científic i estimula la recerca biomèdica d’alt impacte acadèmic, clínic i social a Catalunya, a través de la concessió d’aquestes beques.

Emmarcada en el projecte Polycoarct i centrada en el desenvolupament de stents polimèrics per a infants afectats per la coartació aòrtica, la tesi doctoral d’en Francesc està codirigida pels professors d’IQS Dr. Jordi Martorell, del Grup d’Enginyeria Vascular i Biomedicina Aplicada (GEVAB), Dr. Andrés Garcia, del Grup d’Enginyeria de Productes Industrials (GEPI), i Dra. Mercedes Balcells, investigadora de l’IMES del MIT.

Francesc, què ha significat per a tu aconseguir aquesta beca?

La beca de la Fundació Daniel Bravo Andreu és una oportunitat molt gran i un orgull haver-la rebut, perquè és una beca molt competitiva on apliquen investigadors que duen línies de recerca molt punteres i importants. Al mateix temps, van rebre sendes beques un investigador de l‘Hospital Clínic de Barcelona i una investigadora de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu.

Rebre una d’aquestes beques i que confiïn en la recerca que estem fent, tant a IQS com en els centres que col·laboren en el projecte, és un orgull i una oportunitat que valoro moltíssim. Intentaré aprofitar al màxim aquesta confiança que se m’ha ofert i poder avançar tot el possible tant en la meva tesi com en el projecte Polycoarct.

“És un orgull rebre una d’aquestes beques i que confiïn en la recerca que estem fem a IQS”

Quin és l’objectiu de la teva tesi?

Aquesta tesi doctoral, que deriva a la vegada d’un projecte anterior de màster i forma part del projecte Polycoarct, finançat dins d’un Pla Nacional del Ministeri de Ciència i Innovació, a través de l’Agència Estatal d’Investigació. Consisteix en el desenvolupament d’uns stents – unes estructures tubulars que s’introdueixen a les artèries i que s’expandeixen al seu interior – per tractar la coartació aòrtica pediàtrica, un estretament congènit de les artèries que es manifesta ja des del moment del naixement, i que ha de ser tractat per evitar problemes cardíacs conseqüents.

“En aquesta recerca, volem desenvolupar uns stents polimèrics per tractar la coartació aòrtica pediàtrica i que puguin acompanyar el creixement del nadó”

Els tractaments actuals tenen diversos inconvenients: per una banda, existeix la cirurgia oberta, que és molt agressiva, més encara en nadons acabats de néixer. Per altra banda, hi ha tractaments endovasculars, com l’angioplàstia o la implantació de stents tradicionals, que també tenen les seves complicacions associades. En el cas concret dels stents, que ara com ara són metàl·lics, és necessari dur a terme reintervencions periòdiques per adaptar l’implant a la nova mida de l’artèria a mesura que el nadó va creixent.

La recerca de Polycoarct es focalitza en desenvolupar un stent que minimitzi el nombre d’intervencions del pacient. Per això, s’està desenvolupant un stent polimèric que sigui capaç d’acompanyar el creixement del nadó i que es reabsorbeixi al cap d’un cert període de temps, després d’haver complert la seva funció.

La beca Daniel Bravo és per una estada al MIT. Però, qui més col·labora en aquest projecte?

Són diferents centres i hospitals els qui hi col·laboren. La coartació aòrtica no és un problema trivial, i la seva solució abasta moltes disciplines – enginyeria, química, ciència de materials, biologia vascular i medicina – i diverses dimensions – des de les molècules i cèl·lules fins a l’estructura dels dispositius i els òrgans –. És per això que cada centre té assignada una línia de la investigació en funció del seu camp d’expertesa. A la UPC, el Grup de recerca en Biomaterials, Biomecànica i Enginyeria de Teixits (BBT) de la Dra. Marta Pegueroles se centra en l’estudi dels biomaterials que s’utilitzen per al desenvolupament dels implants polimèrics. A IQS, en els grups GEVAB i GEP prioritzem l’anàlisi i optimització de l’estructura del stent, procurant que sigui eficient i que es pugui expandir dins l’artèria per donar-li suport. Al MIT, el grup de l’IMES de la Dra. Mercedes Balcells es focalitza en l’estudi in vitro de l’implant, des de l’adhesió i proliferació de les cèl·lules endotelials fins a l’hemocompatibilitat del dispositiu.

Quant de temps portes treballant en aquesta línia de recerca?

He estat treballant al voltant d’un any i mig en el projecte de Polycoarct, quan hi vaig començar amb la tesi de màster. Fa uns cinc mesos, vaig acabar els estudis de màster per començar la tesi doctoral, en la qual segueixo aplicant els meus coneixements d’enginyeria en el desenvolupament del stent.

Ara, la beca Daniel Bravo Andreu, molt focalitzada en les àrees biomèdiques, em dona l’oportunitat de poder treballar al MIT i realitzar els estudis in vitro d’aquests stents.

Una recerca molt destacada, per la qual has obtingut més premis i reconeixements, és així?

Sí. A més de la beca Daniel Bravo, al passat mes de juny vam rebre el premi Beca Tesis Doctoral del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Va ser un plaer molt gran rebre el premi, tot i que ja és un orgull formar part d’aquest Col·legi. Finalment, em van concedir una beca d’ajuda per a contractes predoctorals per a la formació de doctors/es del MIC-AEI, dins del Pla Nacional que finança el projecte Polycoarct.

I com arriba un enginyer industrial a fer recerca biomèdica? Què et va atreure d’aquesta àrea d’expertesa?

Quan estudiava Enginyeria Industrial, veient que els coneixements que anava adquirint podien aplicar-se a moltes àrees diferents, buscava fer alguna cosa que em fes sentir ‘realitzat’. El Dr. Jordi Martorell em va introduir la seva línia de recerca i em va parlar d’Aortyx, la seva start-up focalitzada en el tractament de la dissecció aòrtica. Li vaig demanar al Dr. Jordi Martorell l’oportunitat d’entrar a Aortyx com a estudiant en pràctiques. I així vaig comprovar que els meus coneixements d’enginyeria industrial eren aplicables en aquesta àrea de la biomedicina, de manera molt pràctica i amb una gran capacitat de generar un impacte positiu a la societat.

Des de llavors, sempre he treballat en aquestes àrees, no només de la mà del Dr. Jordi Martorell, sinó també amb l’ajuda del Dr. Andrés Garcia, qui sempre m’ha donat suport i m’ha permès entendre la biomedicina des del punt de vista de l’enginyeria.

Des de l’Enginyeria Industrial, fem recerca puntera i podem fer que arribi als pacients.

“Des de l’Enginyeria Industrial, fem recerca puntera i podem fer que arribi als pacients”

I què diuen els directors?

Dra. Mercedes Balcells. És un veritable honor poder contribuir al creixement del Francesc com a enginyer des d’un àmbit nou per a ell com l’enginyeria de teixits, de manera que pugui testar el nou stent en vasos fets al laboratori i que reprodueixin les característiques patològiques de la coartació. El Francesc és un futur líder en el seu camp, sense cap mena de dubte: molt intel·ligent, treballador infatigable, extremadament lleial amb l’equip, respectuós, humil, generós i compromès. És impressionant el que ha aconseguit fins ara i estic contant els dies que queden per tenir-lo al meu laboratori del MIT.

Dr. Andrés García. Vaig conèixer al Francesc l’any 2018 a les meves classes d’Estàtica i Dinàmica, on ja va demostrar un gran interès per l’enginyeria, tant teòrica com pràctica. Vaig tenir la gran sort de poder codirigir el seu treball final de màster, on va fer milers d’iteracions de dissenys de stents fent servir tècniques de simulació molt avançades. És un treballador infatigable i sempre ajuda en tots els projectes dels companys. És molt bona persona i, a més, és de l’Espanyol!!! Ara, tinc la sort de poder codirigir aquest doctorat, on l’enginyer Canalejo ja sap més coses que jo i pot treballar amb proveïdors de molts països per aconseguir el millor producte, dins d’aquest projecte tan apassionant!

Dr. Jordi Martorell. He pogut gaudir d’en Francesc des de les classes de Mecànica de Fluids el 2019, on ja vaig detectar el gran potencial que tenia. He tingut la sort de dirigir-li el seu TFG, el TFM, i ara el doctorat. A més, ha alternat les seves tasques acadèmiques amb una actitud i un rendiment increïbles a la nostra start-up Aortyx. És un fora de sèrie! I com ningú és perfecte, és de l’Espanyol. Però, a part d’això, és increïblement proper, dedicat, lluitador, motivat, agraït… És el millor representant del nostre alumnat que podem tenir al MIT.