Efecte Mateu i noves propostes de finançament
Una de les activitats que qualsevol investigador ha d’incloure en el seu dia a dia és la redacció i presentació de sol·licituds de projectes dins les múltiples convocatòries d’ajuts, amb la finalitat d’aconseguir recursos que permetin avançar en la seva trajectòria científica. En general, els mecanismes d’avaluació de les propostes es basen en un conjunt de criteris prèviament definits i que són avaluats per panells integrats per altres investigadors. Sovint aquests criteris es fonamenten en els èxits aconseguits anteriorment i, per tant, els investigadors més consolidats són els que tenen majors índexs d’èxit. Es produeix el que s’anomena “efecte Mateu”.
L’efecte Mateu afirma que els investigadors més prestigiosos aconsegueixen amb més facilitat fons econòmics per als seus projectes i que, per tant, els és més fàcil continuar la seva activitat de recerca. Els que compten amb més reconeixement pels treballs previs realitzats i resultats assolits generen un efecte multiplicador d’atracció de recursos. En conseqüència, disposen de més i millors mitjans per a avançar més ràpid i aconseguir incrementar la seva capacitat de producció, que al final es posa de manifest amb més publicacions i, per tant, de nou més impacte i prestigi.
Un article publicat recentment al diari Expansión explica que, al Regne Unit, l’Acadèmia Britànica i el Consell de Medi Ambient assignaran a l’atzar part dels fons públics per evitar l’efecte Mateu. Amb aquesta iniciativa es vol impulsar el nou talent en el camp de la recerca científica, donar pas als investigadors novells i obrir les portes a l’originalitat.
El procediment proposat consta de dues etapes, la primera basada en una avaluació de la qualitat de la proposta, i la segona basada en l’atzar. Per superar l’etapa de qualitat, un panell d’expert analitzarà les propostes. Les que superin un determinat llindar entraran en un sorteig aleatori per a la concessió de l’ajut. Aquesta assignació a l’atzar pot ser més justa. Així, els que assoleixen el nivell de qualitat exigit competeixen en igualtat de condicions. Aconseguir o no el finançament desitjat no es basa doncs en un rànquing de puntuacions de les propostes sinó en considerar que, assolit un nivell, totes les propostes mereixen ser considerades en igualtat d’oportunitats.
Aquí es genera el debat entre els investigadors consolidats i els novells. Els primers volen el reconeixement a la seva trajectòria professional. Els segons volen oportunitats per a mostrar el seu potencial.
Dra. Núria Vallmitjana
Directora d’IQS Tech Transfer
