Dra. Maria Tarragona, ambaixadora de la Red Mujeres Farma

Parla’ns de la comunitat ‘Red de Mujeres Farma’, de la qual ets ambaixadora. Quins objectius teniu?

La fundadora de la comunitat és l’Anna Blanch, que va veure una oportunitat de muntar aquesta innovadora xarxa en el sector. Jo la descobreixo a Linkedin, a través d’una enquesta que van fer per avaluar la figura de la dona en el sector farma, amb preguntes com ‘què funciona millor en el teu sector?’, ‘quines coses podrien canviar?’, etc. Vaig contactar amb ella, i li feien falta ambaixadores – dones amb carrera en el sector, que puguin donar a conèixer el projecte, compartir i ajudar en aquesta comunitat – i em vaig apuntar!

La comunitat té una antiguitat de sis mesos, està en una etapa inicial. Neix amb tres pilars bàsics de treball: compartir continguts que poden ser d’interès; donar visibilitat amb referents, tasca que fem a través de les ambaixadores; i crear continguts nous, començant per la publicació de l’informe de Diversitat de Gènere el 2021.

Es pot trobar informació al seu web, articles publicats al blog i seguir la seva activitat a les xarxes a través del seu compte de Linkedin.

Què recull a grans trets l’informe sobre Diversitat de Gènere?

Aquest informe destaca que la presència de dones és força elevada en el sector farmacèutic, tot i que potser falta més paritat en els comitès executius, depenent de les característiques de l’empresa (si és multinacional, o si és més familiar). També recull l’informe que un 71% de les enquestades considera que existeix igualtat d’oportunitats en el sector, pel que fa a les possibilitats de fer carrera professional, sense discriminacions. Crec que ambdós punts els puc ratificar des de la meva experiència personal, a les companyies on he treballat (Outsuka Pharmaceuticals, Novartis, Pierre-Fabre i ara HIPRA), així com des dels acompanyaments fets a altres dones en el seu desenvolupament.

L’altre punt que crec destacable de l’informe – i on encara ens queda molt per millorar – és el tema de les dificultats per conciliar vida professional i familiar. És un sector que demana moltes hores de dedicació (viatges, temps d’execució de projectes, etc.) i aquest és el punt més difícil.  Ara, amb la pandèmia i l’aplicació del ‘teletreball’, sembla que ha millorat una mica, sobretot per aquelles persones que treballen en àrees més innovadores.

Penso que si volem de debò millorar la presència de la dona en el sector, de forma integrada i equitativa, aquest punt de la conciliació és fonamental i cal millorar-lo de debò. En aquest sentit, algunes multinacionals com Novartis o Roche han posat en marxa polítiques molt innovadores i que de moment els està funcionant amb èxit.

Vas començar la teva formació universitària a IQS. Què recordes del teu pas pel centre universitari?

Tinc molt bons records! Tot i que vaig ser “tripitidora” a primer curs, no m’enorgulleixo, però vaig haver de fer-lo en tres anys. Una de les coses que em van ensenyar els anys a IQS va ser a fer un canvi en la forma d’estudiar, en com abordar els problemes. L’inici va ser molt frustrant, però després d’un cert temps d’aprenentatge, vaig fer un canvi radical, vaig aconseguir passar a segon curs i cada cop em resultava menys difícil, tot i que hi havia assignatures, com Programació, que van requerir moltes hores per fer-les comprensibles. Els esforços em van servir per canviar la forma d’abordar problemes i dificultats. I tot això ho he pogut aplicar després en molts aspectes de la vida, i poder gestionar amb èxit situacions complicades.

Em van diagnosticar dislèxia quan anava al col·legi, i els hi van dir als meus pares que semblava molt difícil que pogués estudiar una carrera, per problemes d’aprenentatge. Ells em van inculcar que la tasca pot ser més o menys difícil, però mai impossible. Molts companys meus van ‘llençar la tovallola’ i van abandonar la carrera. Però jo havia dit que estudiaria Llicenciatura Química a IQS … I ho vaig aconseguir! I tant que sí!

Dels companys tinc molt bons records i tinc molt bons amics i amigues, un nucli d’amistat que mantens per sempre, com una família. M’he trobat amb alumni IQS a qualsevol lloc que vaig, i és molt fàcil connectar. I ja com a curiositat, ara m’he trobat de nou amb el Dr. Josep Lluis Falcó, que va ser el meu primer professor de Càlcul Infinitessimal, i hem començat a treballar en un projecte plegats. I em fa molta il·lusió!

Després vas passar per altres centres de reconegut prestigi com el MIT, o com l’IRB. Tot aquest treball ha estat clau per aconseguir la teva magnífica trajectòria professional en el sector farma?

Al MIT vaig estar un temps gràcies al conveni que hi havia aleshores amb IQS, quan anaven 7 ó 8 estudiants a fer el que era el Treball de Final de Carrera – TFC – al MIT, en el meu cas per treballar en temes de recerca cardiovascular. Vaig agafar-li el gust a la recerca, i dubtava si fer el doctorat en un lloc o altre. Vaig tenir l’oportunitat de seguir durant més temps al MIT, amb un projecte similar al que havia estat treballant, quan em va sorgir l’oportunitat de contactar a Nova York amb el Dr. Joan Massagué, que aleshores estava obrint un laboratori nou a Barcelona. Era el 2006, vaig fer les maletes i vaig tornar a Barcelona, cap a l’IRB a fer el doctorat.

El doctorat és una altra etapa en què també aconsegueixes un bon aprenentatge, i jo vaig estar en un grup excel·lent. Però com també havia tingut sempre interès per aprendre en àrees de negoci, buscant un vessant més empresarial, vaig decidir fer un Executive MBA a IESE, coincidint amb el darrer any de doctorat. En aquell moment, hi havia molt poca gent del sector salut fent un MBA a IESE, i menys venint de recerca bàsica com era el meu cas. Durant el segon any a IESE, ja vaig entrar a treballar a Outsuka, en l’àrea mèdica.

I així, he anat fent carrera a la indústria farmacèutica. Malgrat certes dificultats inicials d’aprenentatge, vaig acabar estudiant idiomes, anant al MIT, vaig fer el doctorat a l’IRB, vaig entrar a treballar en grans companyies farmacèutiques, i com a colofó ara a HIPRA amb quelcom tant diferencial com la recerca de la nova vacuna. Estic molt contenta d’allò que he aconseguit, els esforços han valgut la pena.

Actualment, tens el càrrec de Market Access Senior Manager a la farmacèutica biotecnologia HIPRA. Com esteu vivint l’actual pandèmia de la COVID-19?

Vaig incorporar-me fa uns mesos, el passat mes de juliol, a HIPRA, una companyia on la Divisió de Salut Humana s’ha creat recentment. HIPRA té més de 50 anys d’experiència en investigació, desenvolupament, producció i comercialització de vacunes per a la salut animal, i a l’inici de la pandèmia no va dubtar en donar suport als hospitals de l’àrea de Girona processant milers de PCRs. Els vaig contactar per conèixer la seva aposta per la nova divisió i per la vacuna, i em van contractar de seguida per fer créixer l’estructura. Formo part de l’àrea estratègica i comercial global que, juntament amb el departament de R+D i Registres, formem una estructura molt sòlida i en creixement. D’una situació amb una única persona avaluant la situació de les vacunes i la possibilitat d’arribar al mercat, hem passat a ser un equip de responsables i anem accelerant: parlant amb Governs i Ministeris de Sanitat, buscant distribuïdors … En definitiva, estem muntant una xarxa i això és molt i molt motivador.

El projecte de la vacuna és molt important. Si tira endavant serà la primera vacuna nacional que ha arribat a Fase IIb. És un gran repte i és molt emocionant! I amb compte enrere! És una situació que no vius normalment, jo no l’havia viscut abans! I mira què he fet coses diferents i molt interessants a la indústria farmacèutica. Però a aquest nivell i amb aquest grau de participació i implicació, i amb aquest abast, no m’hi havia trobat mai.

En resposta a la pregunta, ho vivim molt ‘de cor’, amb molta emoció i alhora amb frustració. Som conscients que hi ha països amb vacunacions inferiors a l’1% i indrets on encara no arriben vacunes. Això ens preocupa i ens preguntem: “Com podem fer arribar les vacunes a certs països que no en tenen cap?” La nostra, per exemple, té l’avantatge de ser una vacuna de proteïna recombinant i que es pot mantenir a temperatures entre 2 i 8 ºC, aspectes que la fan més assequible. Inicialment, serà una vacuna de recordatori i la podrem fer arribar de manera més senzilla arreu del món.

Heu obtingut la primera autorització de l’AEMPS per fer les proves clíniques de la vostra vacuna. Què suposa aquest repte per a vosaltres? Quines novetats teniu?

L’AEMPS ens va aprovar la Fase I/IIa a l’agost i els resultats obtinguts ens han permès avançar a la Fase IIb. Els deu hospitals que hi participen – Trueta de Girona; Clínic, Vall d’Hebron i Can Ruti de Barcelona; Cruces al País Basc; La Paz, Gregorio Marañón i Príncipe de Asturias a Madrid; Clínico de València; el Regional de Màlaga – ja han començat a fer la crida de persones voluntàries (es necessiten més de 1.000 participants). Si tot va bé, a finals d’any o principis de 2022 estaríem començant la Fase III. Així que, estem esperançats, és molt emocionant i estem molt contents!