Dr. Ramon Palau
1. El que més t’agrada de la teva feina…
Soc més estratègic que operatiu, però planificar estudis i recerca, gestionar equips, treballar amb els doctorands i escriure articles d’investigació són algunes de les coses que em fan feliç.
2. A què t’agradaria dedicar més temps?
A tenir més temps, però no és possible. Si he de triar alguna cosa, potser seria fer la Transpirinenca, a peu. El que passa és que són 46 etapes, sense contratemps ni lesions, i mai he tingut tantes vacances per afrontar-la amb garanties d’èxit.
3. De què et sents més orgullós?
Del salt generacional. Els meus pares eren pagesos i van arribar a Barcelona, des de l’Espluga de Francolí el 1949, foragitats per la repressió de la postguerra civil, sense res, sense haver tingut la més mínima oportunitat d’anar a escola els anys suficients. A casa dels pares no hi havia llibres. Com la majoria dels amics del meu barri, l’aspiració a progressar en aquella Barcelona gris del franquisme era la de convertir-me en un treballador de coll blanc per millorar una mica la situació de la generació anterior. M’hi vaig rebel·lar, vaig estudiar i treballar molt i vaig saltar una generació. És per això que crec en la meritocràcia. La feina ben feta sempre dona oportunitats.
4. El valor que més aprecies a les persones?
La lleialtat als compromisos, no amagar-se, actuar per al col·lectiu i no per raons individuals. Ah! I, si pot ser, amants de la bona cuina.
5. Un lloc per perdre’t…
Qualsevol cala entre el Port de la Selva i el cap de Creus, a la primavera-estiu, o a qualsevol cim del Pirineu, a l’hivern
6. Un somni per complir…
Cap, els somnis són somnis. S’esvaeixen quan et despertes.
7. Què et queda per aprendre?
Tot. La vida és molt curta i el coneixement inabastable. Continuo aprenent cada minut, cada hora, cada dia…
