Aporofòbia i el seu impacte social

El Dr. Juan Albacete Maza s’ha incorporat al grup Sustainability, Economics and Ethics – SEE com investigador postdoctoral, gràcies a una de les ajudes atorgades dins la convocatòria del Programa Investigo de la Generalitat de Catalunya, finançada amb fons europeus. El projecte del Dr. Albacete té com a objectiu generar evidència sobre el tòpic de l’aporofòbia, poc indagat fins al moment, i estudiar el seu impacte en la societat. Els supervisors del projecte són el Dr. Flavio Comim i la Dra. Cristina Montañola.

El concepte d’aporofòbia va ser encunyat per la filòsofa Dra. Adela Cortina el 1995 i acceptat per la RAE des de l’any 2017, que la defineix com “fòbia a les persones pobres i desafavorides”. Segons la mateixa Dra. Cortina, aporofòbia fa referència al “rebuig, aversió, por i menyspreu vers al pobre, vers al desemparat qui, la menys aparentment, no pot tronar res bo a canvi”, i té un component clar de discriminació i prejudici.

Dins del grup SEE d’IQS School of Management – SM, el Dr. Flavio Comim lidera una línia de recerca sobre l’aporofòbia, des d’una perspectiva molt interdisciplinària. En aquest grup s’afegeix el Dr. Juan Albacete, amb qui parlem de la seva incorporació a IQS i del seu projecte.

Juan, quin ha estat fins ara la teva trajectòria investigadora?

Soc natural d’Úbeda (Jaén) i vaig estudiar Pedagogia a la Universidad de Granada (UGr), on després vaig cursar un màster d’Intervenció Psicopedagògica, i on vaig realitzar el meu doctorat en Ciències de l’Educació, en el Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la UGr, que vaig finalitzar l’estiu del 2022. La meva tesi consistia en una anàlisi del component tràgic present en les cançons populars infantils espanyoles i del seu potencial pedagògic per educar als nens i adolescents en la mort, el component tràgic i la resiliència. Es tracta d’un tema complicat, que a més suposa un tabú en la societat d’avui dia, però creiem necessari parlar i investigar en aquests temes.

I des de l’àmbit de l’educació, com arribes a IQS per investigar sobre aporofòbia amb el Dr. Comim i la Dra. Montañola?

Volia seguir formant-me com investigador, però el darrer acte acadèmic del meu director, el Dr. Antonio Fernández Cano, va ser justament la meva defensa de tesis; a partir d’aquí, es va jubilar. Després del doctorat, molts continuen treballant amb el seu director, ampliant la recerca duta a terme en la tesi. No vaig tenir aquesta sort, perquè a més la meva codirectora, la Dra. Zoraida Callejas Castejón, treballa en un àmbit molt allunyat de les ciències de l’educació. Estic molt agraït a tots dos, sempre m’han ajudat per tal que pogués continuar la meva carrera acadèmica. Però les circumstàncies no acompanyaven, així que vaig començar a buscar altres opcions.

Vaig trobar a Linkedin dues places a la Universitat Ramon Llull – URL, dins la convocatòria d’ajuts Investigo per a doctors menors de 30 anys i en situació d’atur laboral, com era el meu cas: una era a Blanquerna i l’altre era aquesta a IQS SM, en el grup del Dr. Flavio Comim. En aquest moment, jo estava desitjant trobar una plaça on poder continuar la meva carrera d’investigador, vaig trobar una oportunitat genial per incorporar-me en aquest grup SEE, i aquí hi soc!

Dr. Comim, com encaixa un doctor en pedagogia en un projecte tan social com el vostre?

Comim. Com va dir la Dra. Adela Cortina en el passat congrés sobre aporofobia, “l’educació és una eina essencial per combatre-la”. Per tant, en Juan encaixa molt bé amb la seva formació en aquesta línia de recerca i en el nostre grup.

La seva presència en el nostre grup SEE evidència, en primer lloc, la multidisciplinaritat d’aquest. Portem temps ja treballant en aquesta àrea i ara, amb la incorporació d’en Juan, podem aprofundir en aspectes que, fins ara, s’escapaven de la nostra expertesa, molt enfocada en l’àrea d’humanitats. Juan ens aporta eines molt bones relacionades amb educació, així com una revisió bibliogràfica de totes les publicacions existents sobre estigma, aporofòbia i el rebuig cap als que es troben en situació de vulnerabilitat.

 L’educació és una eina essencial per combatre l’aporofòbia.

Per què una recerca sobre aporofòbia dins de la IQS SM?

Comim. Ens hauríem de preguntar, ‘mereixen els pobres ser pobres?’ Dins d’IQS SM, el nostre grup té una gran preocupació per aquest tema tan social, juntament amb estudis de tota mena de discriminacions, com són la de gènere, racial, religiosa, etc. Al final, formem persones per treballar juntes en empreses, i és aquí on l’ètica i l’educació es converteixen en elements molt importants a considerar, i encara més en u estudio tan complex com aquest.

 Explica’ns una mica el detall del teu projecte Investigo, Juan?

L’objectiu principal del meu treball, i el de tot el grup, és generar evidència científica i de qualitat sobre l’aporofòbia, amb el fi de conèixer millor la problemàtica a la qual ens enfrontem i poder lluitar contra ella d’una forma més eficient. Necessitem aportar evidències en una temàtica molt nova i desconeguda, perquè la problemàtica a la qual fa referència queda encara massa invisibilitzada.

 El meu objectiu és generar evidència científica i de qualitat sobre l’aporofòbia.

He començat amb alguns petits projectes simultanis, com la revisió bibliogràfica que comentava el Dr. Comim anteriorment. També, he treballat en una enquesta entre l’alumnat d’IQS SM, juntament amb els professors Montañola i Martori, per identificar actituds i creences aporòfobes, des de la perspectiva dels potencials agressors (els estudiants, en aquest cas).

En paral·lel, he començat una altra investigació centrada, en aquest cas, en les potencials víctimes, en col·laboració amb la Fundació ASSIS, que també va participar i col·laborar en el passat congrés d’octubre. L’objectiu aquí és aprofundir en l’experiència aporòfoba des dels testimonis d’aquells que la pateixen, a partir d’entrevistes semiestructurades.

La recerca se centra en l’àmbit nacional? O voleu anar més enllà?

Farem en principi estudis en l’àmbit local, especialment a la ciutat de Barcelona, on existeix una xarxa molt bona d’assistència social, la qual ens permet col·laborar amb fundacions i entitats que treballen amb potencials víctimes d’aporofòbia.

Ens centrem per ara en l’àrea de Barcelona, on existeix una xarxa d’assistència social molt bona

Històricament, Barcelona és una ciutat amb major consciència de donar suport al desvalgut. És un bon lloc per sembrar aquesta llavor, es pot parlar amb associacions i grups i de seguida trobes possibles col·laboracions. En altres llocs, no és tan fàcil.

Treballem en diferents nivells: des de les enquestes i entrevistes, amb les organitzacions socials de Barcelona, fins a construir un mapa d’aporofòbia en el món, basat en expressions estigmatitzants utilitzades en diferents països per discriminar als pobres.

Existeixen realment diferències en les creences i actituds socials respecte al pobre?

És una pregunta que volem indagar, a priori diria que sí, però necessitem tenir una evidència més sòlida. Aquest és un dels nostres objectius, aportar dades que puguin confirmar o rebutjar aquest tipus d’hipòtesi. Però, si he de respondre ara com ara, diria que el factor cultural té un pes específic important en el tracte cap al desemparat.

El factor cultural té un pes específic important en el tracte cap al desemparat.

No es tracta tant de saber on hi ha més desigualtats o majors nivells de pobresa, com buscar què la causa. Hi ha societats que consideren que les causes són més estructurals, no culpen a l’individu per la seva situació, entenent que les causes poden ser múltiples (circumstàncies familiars, major o menor desenvolupament de l’entorn en el qual es troba, el lloc on viu, la fortuna, etc.). En canvi, hi ha altres que atribueixen les causes a situacions més personals: falles individuals, males decisions, mandra, manca d’esforç, etc., estant més centrades en el concepte de meritocràcia, tant present, per exemple, en el pensament nord-americà. Tenim evidències força antigues de tot això, i necessitem actualitzar-les.

I la teva experiència aquí?

Doncs. És genial i estic molt content. Vaig sortir d’una situació de futur incert al final de la tesi, com ja he comentat, i vaig tenir molta sort al trobar en uns mesos aquesta oportunitat per fer aquest postdoc a IQS, un centre universitari petit i molt acollidor, amb recursos i molta flexibilitat. I supercontent amb l’equip on m’he incorporat, amb els meus companys que estan ara realitzant el seu doctorat, i per descomptat amb els dos supervisors, Cristina Montañola i Flavio Comim, amb qui realment vaig connectar des del primer dia!

1r. Congrés internacional sobre Aporofòbia

Els passats 30 i 31 d’octubre, IQS va acollir el primer congrés internacional sobre aporofòbia, en el qual va participar la catedràtica d’Ètica de la Universitat de València, Dra. Adela Cortina, impulsora d’aquest concepte de patologia social.

“Des del punt de vista quantitatiu, el congrés va ser tot un èxit de participació, amb més de 250 assistents i amb gran ressò mediàtic. Però, a més, també ens va permetre fer Universitat, amb la participació de diversos centres de la URL, a més d’IQS, com són Esade, La Salle, Blanquerna, l’Institut Borja de Bioética, l’Escola Superior de Disseny, l’Institut Univeristarid e Salut Mental i la Fundació Pere Tarrés”, afirma el Dr. Flavio Comim, qui afegeix: “ A més, van participar moltes organitzacions socials, molt importants en aquest àmbit, com són la fundació Arrels, Càritas, Fundació ASSIS i Cristianisme i Justícia. Gràcies a l’esforç del nostre grup SEE i a aquest congrés, hem aconseguit conèixer altres grups que treballen i investiguen en l’àrea de l’aporofòbia, convergent amb el nostre plantejament, i amb qui hem començat a construir una xara de treball i col·laboració entre tots”. I afegeix, “voldria destacar que en Juan va tenir un paper decisiu i es va convertir en el nucli organitzatiu del congrés”

El passat 11 de desembre, tots els organitzadors del Congrés sobre aporofòbia es van reunir de nou a IQS per llegir conjuntament el seu “Manifest contra l’aporofòbia”

El programa d’ajudes Investigo està finançat per la Unió Europea – Next Generation EU