Lista de proyectos

A continuación, se incluyen algunos detalles de los proyectos financiados por programas de la Unión Europea, por organismos oficiales del Gobierno de España o de la Generalitat de Catalunya, así como los proyectos que han recibido ayudas económicas de diversas fundaciones privadas, como la Fundació Privada Cellex, Obra Social “LaCaixa”, Fundació Catalunya La Pedrera, Fundació La Marató de TV3, Función OPTi, etc…

PERIODO: 2014-2015
IP: Dr. Salvador Borrós Gómez

La finalitat del projecte és poder caracteritzar analíticament les diferents substàncies presents en el medi aquàtic durant una circumnavegació, determinant-ne la naturalesa i la possible elaboració d'un protocol de recollida envers els resultats obtinguts.

PERIODO: 2015-2018
IP: Dr. Antoni Planas Sauter

Els disacàrids són compostos que pertanyen al grup de macromolècules anomenades carbohidrats (fórmula general CnH2nOn), les molècules biològiques més abundants a la Terra. En els organismes vius, els carbohidrats en general i els disacàrids en particular tenen funcions vitals, entre les qual s’inclouen les de ser el suport estructural dels citoesquelets, ser la font primària d’energia tant en plantes com en animals i evitar la dessecació en organismes no mamífers. En la indústria farmacèutica, els disacàrids són utilitzats amb finalitats molt variades: com a anticoagulants (p. e. heparina sòdica), immuno-moduladors, agents anti-tumorals, excipients en preparacions farmacèutiques (p. e. coadjuvant en vacunes, crio-protectors per a preparacions de cèl•lules i proteïnes) i com a agents diagnòstics.
La síntesi química de disacàrids, tot i que s’ha desenvolupat molt en els darrers anys, presenta problemes a causa del gran nombre de passos de síntesi, del seu baix rendiment i de l’ús en reaccions de glicosilació de catalitzadors que generalment són tòxics i cars.
La síntesi enzimàtica de disacàrids és una alternativa més eco-sostenible a la síntesi química tradicional que permet l’ús d’un o més enzims per a la síntesi d’una plètora de disacàrids amb diferent composició química i propietats biològiques (química verda). De totes maneres, aquesta aproximació no està exempta de dificultats. En primer lloc, els enzims glicosintètics requereixen substrats no naturals modificats químicament, la síntesi dels quals no és sempre senzilla. En segon lloc, els enzims emprats en la síntesi biotecnològica de disacàrids són poc eficaços i tenen una baixa regioselectivitat.

PERIODO: 2014-2015
IP: Dr. Salvador Borrós Gómez

El proyecto incide en el desarrollo de nuevos sistemas de diagnostico de nanomedicinas en su interacción con dos de las barreras biológicas más complicadas de atravesar como son la barrera hematoencefálica y la retina. En los últimos años se ha generado un gran interés en el desarrollo de nuevas terápias para enfermedades de sistema nervioso central que implican la necesidad de transportar los medicamentos a través de la barrera hematoencefálica. Los nuevos sistemas de liberación de fármacos se basan en la preparación de nanocarriers que favorecen la internalización de los mismos por la barrera y su transporte al cerebro. Para favorecer el desarrollo rápido de dichas nanomedicinas es necesario disponer de métodos fiables de diagnóstico in vitro, que incluyan, por una parte, la presencia de modelos fiables de barrera hematoencefálica, y por la otra, el modelo celular de la enfermedad a tratar. La propuesta plantea el desarrollo de sistemas de diagnóstico que permitan la evaluación de la calidad de la barrera, el grado de internalización, y la efectividad de la nanomedicina sobre el modelo de enfermedad.

PERIODO: 2014-2017
IP: Dra. Mercè Balcells Camps

 

Recientes evidencias sugieren que existe una correlacion directa entre las enfermedades cardiovasculares y las neurodegenerativas. La denominada epidemia del siglo XXI no solamente termina con millones de vidas cada año sino también causa un enorme impacto socio-económico para los pacientes, sus familias y la sociedad en general.